dimarts, 6 de novembre del 2012
dissabte, 1 de setembre del 2012
QUÈ ÉS EL BANC "DOLENT"?
El "banc dolent" no és un banc, sinó una
gran agència immobiliària.
Aquesta nova empresa comprarà els habitatges i el sòl que les entitats financeres es volen treure de sobre.
Per què els bancs volen alliberar d'habitatges i sòl?
Ho veurem amb un exemple:
1) En plena bombolla, un banc presta 10 milions a una constructora per fer un nou bloc d'habitatges.
2) La constructora es compromet a tornar al banc els 10 milions + 2 milions d'interessos.
3) Com que estem en època de bonança, la constructora creu que vendrà els pisos per 15 milions.
4) Fins aquí, tots són feliços: el banc guanya 2 milions en interessos i l'empresa constructora vendrà per 15 milions el que li ha costat 12.
5) Esclata la crisi.
6) La constructora no aconsegueix vendre els pisos. Incapaç de tornar els diners al banc, es va a la fallida.
7) El banc es queda amb els habitatges.
8) Fins aquí, el banc ha posat 10 milions pel bloc d'habitatges.
9) Si el banc tragués aquests habitatges al mercat, ningú pagaria més de 5 milions per elles. El banc decideix no vendre-les i així evita reconèixer pèrdues.
10) Com els bancs espanyols guarden milers de milions en "actius tòxics" (en el nostre exemple, el bloc d'habitatges) el sistema financer espanyol està estrangulat. Cap banc té liquiditat per fer nous préstecs i ningú a l'estranger es fia dels bancs espanyols. Vagi vostè a saber quants pufos immobiliaris amaguen en les seves carteres!
11) El Govern crea una empresa que es diu "banc dolent" on injecta milers de milions de diners públics.
12) El "banc dolent" compra el bloc d'habitatges per 8 milions. Per al banc original és una ganga: ha de reconèixer pèrdues, però molt menors que si vengués els habitatges al veritable preu de mercat.
D'on surten els diners del "banc dolent"?
De la butxaca de tots els espanyols. Els diners del rescat europeu servirà per crear el banc dolent, però el rescat no és més que un préstec que haurem de tornar amb els nostres impostos.
En teoria, dins d'alguns anys, els preus dels habitatges tornaran a pujar i el "banc dolent" podrà recuperar els diners. Mentrestant, aquesta operació consisteix a rescatar els bancs amb diners públics.
Els bancs són un negoci molt particular: quan les coses van bé, guanyen ells i quan van malament, els ciutadans posen diners per rescatar-los.
Els beneficis són privats. Les pèrdues són públiques.
___________________________
http://www.principiamarsupia.com/2012/08/31/el-banco-malo-en-3-claves/
Aquesta nova empresa comprarà els habitatges i el sòl que les entitats financeres es volen treure de sobre.
Per què els bancs volen alliberar d'habitatges i sòl?
Ho veurem amb un exemple:
1) En plena bombolla, un banc presta 10 milions a una constructora per fer un nou bloc d'habitatges.
2) La constructora es compromet a tornar al banc els 10 milions + 2 milions d'interessos.
3) Com que estem en època de bonança, la constructora creu que vendrà els pisos per 15 milions.
4) Fins aquí, tots són feliços: el banc guanya 2 milions en interessos i l'empresa constructora vendrà per 15 milions el que li ha costat 12.
5) Esclata la crisi.
6) La constructora no aconsegueix vendre els pisos. Incapaç de tornar els diners al banc, es va a la fallida.
7) El banc es queda amb els habitatges.
8) Fins aquí, el banc ha posat 10 milions pel bloc d'habitatges.
9) Si el banc tragués aquests habitatges al mercat, ningú pagaria més de 5 milions per elles. El banc decideix no vendre-les i així evita reconèixer pèrdues.
10) Com els bancs espanyols guarden milers de milions en "actius tòxics" (en el nostre exemple, el bloc d'habitatges) el sistema financer espanyol està estrangulat. Cap banc té liquiditat per fer nous préstecs i ningú a l'estranger es fia dels bancs espanyols. Vagi vostè a saber quants pufos immobiliaris amaguen en les seves carteres!
11) El Govern crea una empresa que es diu "banc dolent" on injecta milers de milions de diners públics.
12) El "banc dolent" compra el bloc d'habitatges per 8 milions. Per al banc original és una ganga: ha de reconèixer pèrdues, però molt menors que si vengués els habitatges al veritable preu de mercat.
D'on surten els diners del "banc dolent"?
De la butxaca de tots els espanyols. Els diners del rescat europeu servirà per crear el banc dolent, però el rescat no és més que un préstec que haurem de tornar amb els nostres impostos.
En teoria, dins d'alguns anys, els preus dels habitatges tornaran a pujar i el "banc dolent" podrà recuperar els diners. Mentrestant, aquesta operació consisteix a rescatar els bancs amb diners públics.
Els bancs són un negoci molt particular: quan les coses van bé, guanyen ells i quan van malament, els ciutadans posen diners per rescatar-los.
Els beneficis són privats. Les pèrdues són públiques.
___________________________
http://www.principiamarsupia.com/2012/08/31/el-banco-malo-en-3-claves/
dissabte, 14 de juliol del 2012
dimarts, 10 de juliol del 2012
MATERIALS PER A L'ERADICACIÓ DE L'ANALFABETISME POLÍTIC
Una guía fàcil per no pagar l'euro per recepta. El PDF que (es pot baixar de http://puntsdevista.wordpress.com/2012/07/09/guia-facil-per-insubmisos-no-vull-repagar-leuro-de-la-vergonya/ és molt clar i orienta sobre tots els pasos a seguir.
dissabte, 7 de juliol del 2012
ACTE POLÍTIC OBERT A TOTHOM: L'EXPERIÈNCIA GREGA DE SYRIZA
Aprofitant
la vinguda a Barcelona de Stavros Karagkounis,
representant de SYRIZA,
diferents entitats i persones que hem defensat públicament els
drets
democràtics de les persones i dels pobles, i hem protestat de
la repressió
policial a la llibertat d'expressió i als drets polítics, hem
organitzat una xerrada-col·loqui
amb el company Karagkounis.
La xerrada es centrarà en
l'experiència de SYRIZA, en la creació d'una alternativa
política a partir dels
moviments socials, per fer front al xantatge econòmic de la
Unió europea, i als
que s' hi aplanen; Nova Democràcia i PSOK.
A l'estat espanyol, el PP,PSOE i CiU
volen fer un govern d'”Unidad Nacional” per imposar a la
ciutadania les
retallades econòmiques i socials que acompanyen el rescat
econòmic. Necessitem
una força política i social, en capacitat de guanyar unes
eleccions generals,
si més no a Catalunya, per fer front a aquest xantatge.
La xerrada es farà el dimarts 10
de juliol a 2/4 de 8 del vespre, al Casal Independentista El
Forn, plaça Sant
Pere 5 de Girona. Presentarà l'acte en Xevi Diez.
Us convidem a participar i a fer la
màxima difusió d’aquest acte..
Salut!
Per la Comissió organitzadora:
Jordi Navarro, Sebas Parra i Francesc Tubau.
dissabte, 9 de juny del 2012
AQUEST CAP DE SETMANA DIUEN QUE ENS "RESCATEN"!
 |
El fascismo que pagamos todos
Lucas Leon Simon. Rebelión, 09-06-2012
Veo una foto estremecedora.
Tres policías acorazados, sin rostro, el casco y las protecciones les cubren la
cabeza y la cara, detienen a una anciana de cabello cano, pobremente vestida,
con una expresión entre la rabia y el dolor físico.
Reconozco el vestido de la
anciana, he visto cientos de veces a mi madre vestida con esa bata rameada.
Reconozco esa expresión de mujer del pueblo, sufrida, doliente, los dientes
apretados y esa mueca de rabia sin contener ante la opresión, ese no resignarse
ante la injusticia. Reconozco a mi madre.
Los tres policías llevan
mascarilla, guantes, pistola, coderas, hombreras, porras… No tienen rostro.
Nunca lo han tenido. Los reconozco. Son el fascismo. El institucional, el
represivo, el policiaco.
La anciana protestaba
contra el recorte sanitario, contra el latrocinio de la banca, contra la
amnistía a los defraudadores de impuestos, la reducción de derechos laborales,
el deterioro de las pensiones. Defendía la dignidad y la vida desde su vejez y
pobreza. Reconozco a mi madre.
Los gorilas hacían una
demostración de fuerza insultante, una agresión a la razón y a la inteligencia
y defendían no sé que entelequia del estado de derecho. Los policías monstruos,
pagados por los impuestos monstruos de todos, defendían a los vende patrias
monstruos que huyen con sus dineros a las primeras de cambio, a los que
regularizan su dinero negro por unas monedas, y a garrotazos y bastonazos
monstruos nos daban su versión de la ley y el orden.
La anciana tiene un gesto
insuperable de dignidad, no vuelve la cara, no se la ve atemorizada ni abatida.
Se aprecia su fortaleza de carácter, su rabia y su indignación ante la
injusticia. Bajo un cúmulo de fuerza bruta, ante ese ejercicio mercenario de la
ley de los poderosos, resiste. Reconozco a mi madre.
Un policía hace un primer
amago de la tortura que vendrá después. Aprieta, casi retuerce, la muñeca
derecha de la anciana. Ya está apelando al dolor. Ya está rebasando el límite
de los derechos humanos. Ya estamos todos en su cárcel. Reconozco ese gesto. Es
el fascismo.
El azar del fotógrafo
oportuno nos ha puesto, crudamente, ante la realidad del momento. El estado, el
capitalismo, los vende patrias, nos detienen a todos. Nos torturan a todos. Los
reconozco. Son el fascismo.
divendres, 1 de juny del 2012
COMUNICAT DEL NUCLI PAULO FREIRE DE LA UdG
Facultat d’Educació i Psicologia
Plaça de Sant Domènc, 9, 17071 GIRONA
Tel. 972 419667
nuclipaulofreire@udg.edu
www.udg.edu/nuclipaulofreire
El sistema universitari públic al llarg del període democràtic ha experimentat
uns nivells molt significatius de democratització i una millora indiscutible de
la qualitat de la docència com també de la recerca. Amb l’aprovació del
Reial Decret 14/2012, de 20 d’abril, per part del govern espanyol, les
decisions del govern català i l’aplicació submisa i acrítica d’universitats
com la UdG, corre el risc manifest de perdre la seva autonomia, autèntic
baluard de la seva raó de ser, de restringir fortament la capacitat i la
llibertat investigadora, i de convertir la docència en una càrrega.
Davant d’aquest panorama, el Nucli Paulo Freire de la Universitat de
Girona vol manifestar el següent:
1. Des de sempre la universitat ha estat un espai per a l’expressió lliure i
argumentada de les idees, per al debat rigorós i científic i per al diàleg
obert i compartit, sensible a les preocupacions de la ciutadania i
compromesa amb la crítica i la formulació d’alternatives al servei del
benestar dels pobles i d’una major justícia social.
2. Per aquest fet volem reconèixer públicament el coratge de molts
estudiants, el sector més nombrós i dinàmic de la universitat, però també
el que té menys poder, a denunciar i fer front a una situació, la gravetat
de la qual tots podem veure, però que molt pocs hem combatut. Ho han
fet des de fa temps, amb instruments i iniciatives molt menys agressives
que les decisions dels nostres governants, i en circumstàncies
especialment adverses com les actuals, amb el curs a punt de finalitzar. I
ho han fet enfront d’un Rectorat burocratitzat i poc dialogant, que no ha
dubtat a recórrer per partida doble a les forces d’ordre públic, incapaç
de defensar els nivells de qualitat assolits i de plantar cara a unes mesures
clarament lesives per a la universitat.
3. Volem destacar també la unitat i el treball sostingut i meritori de la major
part del personal d’administració i serveis per fer de la UdG una institució
eficient, àgil i atenta a les persones i que, en un tres i no res, ha vist com
s’han fos les millores en les seves condicions de treball que els havien
costat anys i dècades d’aconseguir. Amb les vies de negociació
pràcticament en via morta, costa d’entendre que algunes de les seves
reivindicacions per millorar el servei que ofereixen, siguin sistemàticament
ignorades.
4. I ens dol que el professorat, el sector que hauria de liderar la lluita per
una universitat pública i de qualitat, sigui justament el més absent i el més
silenciós; que el professorat, el sector amb més pes dins de la UdG,
defugi el que hauria de ser el seu deure, deixi els estudiants i el personal
d’administració i serveis a l’estacada i es preocupi només –fragmentat en
llurs múltiples categories i situacions contractuals- d’allò que els afecta
més directament enlloc d’alçar la seva mirada i mostrar que no ens en
sortirem sense un plantejament que identifiqui els problemes de fons i
sense un debat i unes accions que abastin el conjunt de la comunitat
universitària.
És per tot plegat que demanem a professors, estudiants i personal
d’administració i serveis de totes les facultats i escoles de la UdG que:
· Impulsin i demandin la convocatòria, al més aviat possible, de les
respectives juntes de facultat per debatre la situació i acordar les mesures
per fer-hi front.
· Exigeixin a directors de departament i degans de facultat i escoles que
facin una objecció activa de les mesures promogudes per les
administracions educatives i de la interpretació que en fa el Rectorat de
la UdG.
· Denuncïin amb convicció un augment de les taxes que hauran de pagar
els estudiants el curs vinent, absolutament desorbitat, sobretot en un
període de greu crisi econòmica i just quan els espera una oferta de
classes i de serveis inferior a la d’aquest curs.
Girona, 31 de maig de 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)