dimarts, 6 de novembre del 2012
dissabte, 1 de setembre del 2012
QUÈ ÉS EL BANC "DOLENT"?
El "banc dolent" no és un banc, sinó una
gran agència immobiliària.
Aquesta nova empresa comprarà els habitatges i el sòl que les entitats financeres es volen treure de sobre.
Per què els bancs volen alliberar d'habitatges i sòl?
Ho veurem amb un exemple:
1) En plena bombolla, un banc presta 10 milions a una constructora per fer un nou bloc d'habitatges.
2) La constructora es compromet a tornar al banc els 10 milions + 2 milions d'interessos.
3) Com que estem en època de bonança, la constructora creu que vendrà els pisos per 15 milions.
4) Fins aquí, tots són feliços: el banc guanya 2 milions en interessos i l'empresa constructora vendrà per 15 milions el que li ha costat 12.
5) Esclata la crisi.
6) La constructora no aconsegueix vendre els pisos. Incapaç de tornar els diners al banc, es va a la fallida.
7) El banc es queda amb els habitatges.
8) Fins aquí, el banc ha posat 10 milions pel bloc d'habitatges.
9) Si el banc tragués aquests habitatges al mercat, ningú pagaria més de 5 milions per elles. El banc decideix no vendre-les i així evita reconèixer pèrdues.
10) Com els bancs espanyols guarden milers de milions en "actius tòxics" (en el nostre exemple, el bloc d'habitatges) el sistema financer espanyol està estrangulat. Cap banc té liquiditat per fer nous préstecs i ningú a l'estranger es fia dels bancs espanyols. Vagi vostè a saber quants pufos immobiliaris amaguen en les seves carteres!
11) El Govern crea una empresa que es diu "banc dolent" on injecta milers de milions de diners públics.
12) El "banc dolent" compra el bloc d'habitatges per 8 milions. Per al banc original és una ganga: ha de reconèixer pèrdues, però molt menors que si vengués els habitatges al veritable preu de mercat.
D'on surten els diners del "banc dolent"?
De la butxaca de tots els espanyols. Els diners del rescat europeu servirà per crear el banc dolent, però el rescat no és més que un préstec que haurem de tornar amb els nostres impostos.
En teoria, dins d'alguns anys, els preus dels habitatges tornaran a pujar i el "banc dolent" podrà recuperar els diners. Mentrestant, aquesta operació consisteix a rescatar els bancs amb diners públics.
Els bancs són un negoci molt particular: quan les coses van bé, guanyen ells i quan van malament, els ciutadans posen diners per rescatar-los.
Els beneficis són privats. Les pèrdues són públiques.
___________________________
http://www.principiamarsupia.com/2012/08/31/el-banco-malo-en-3-claves/
Aquesta nova empresa comprarà els habitatges i el sòl que les entitats financeres es volen treure de sobre.
Per què els bancs volen alliberar d'habitatges i sòl?
Ho veurem amb un exemple:
1) En plena bombolla, un banc presta 10 milions a una constructora per fer un nou bloc d'habitatges.
2) La constructora es compromet a tornar al banc els 10 milions + 2 milions d'interessos.
3) Com que estem en època de bonança, la constructora creu que vendrà els pisos per 15 milions.
4) Fins aquí, tots són feliços: el banc guanya 2 milions en interessos i l'empresa constructora vendrà per 15 milions el que li ha costat 12.
5) Esclata la crisi.
6) La constructora no aconsegueix vendre els pisos. Incapaç de tornar els diners al banc, es va a la fallida.
7) El banc es queda amb els habitatges.
8) Fins aquí, el banc ha posat 10 milions pel bloc d'habitatges.
9) Si el banc tragués aquests habitatges al mercat, ningú pagaria més de 5 milions per elles. El banc decideix no vendre-les i així evita reconèixer pèrdues.
10) Com els bancs espanyols guarden milers de milions en "actius tòxics" (en el nostre exemple, el bloc d'habitatges) el sistema financer espanyol està estrangulat. Cap banc té liquiditat per fer nous préstecs i ningú a l'estranger es fia dels bancs espanyols. Vagi vostè a saber quants pufos immobiliaris amaguen en les seves carteres!
11) El Govern crea una empresa que es diu "banc dolent" on injecta milers de milions de diners públics.
12) El "banc dolent" compra el bloc d'habitatges per 8 milions. Per al banc original és una ganga: ha de reconèixer pèrdues, però molt menors que si vengués els habitatges al veritable preu de mercat.
D'on surten els diners del "banc dolent"?
De la butxaca de tots els espanyols. Els diners del rescat europeu servirà per crear el banc dolent, però el rescat no és més que un préstec que haurem de tornar amb els nostres impostos.
En teoria, dins d'alguns anys, els preus dels habitatges tornaran a pujar i el "banc dolent" podrà recuperar els diners. Mentrestant, aquesta operació consisteix a rescatar els bancs amb diners públics.
Els bancs són un negoci molt particular: quan les coses van bé, guanyen ells i quan van malament, els ciutadans posen diners per rescatar-los.
Els beneficis són privats. Les pèrdues són públiques.
___________________________
http://www.principiamarsupia.com/2012/08/31/el-banco-malo-en-3-claves/
dissabte, 14 de juliol del 2012
dimarts, 10 de juliol del 2012
MATERIALS PER A L'ERADICACIÓ DE L'ANALFABETISME POLÍTIC
Una guía fàcil per no pagar l'euro per recepta. El PDF que (es pot baixar de http://puntsdevista.wordpress.com/2012/07/09/guia-facil-per-insubmisos-no-vull-repagar-leuro-de-la-vergonya/ és molt clar i orienta sobre tots els pasos a seguir.
dissabte, 7 de juliol del 2012
ACTE POLÍTIC OBERT A TOTHOM: L'EXPERIÈNCIA GREGA DE SYRIZA
Aprofitant
la vinguda a Barcelona de Stavros Karagkounis,
representant de SYRIZA,
diferents entitats i persones que hem defensat públicament els
drets
democràtics de les persones i dels pobles, i hem protestat de
la repressió
policial a la llibertat d'expressió i als drets polítics, hem
organitzat una xerrada-col·loqui
amb el company Karagkounis.
La xerrada es centrarà en
l'experiència de SYRIZA, en la creació d'una alternativa
política a partir dels
moviments socials, per fer front al xantatge econòmic de la
Unió europea, i als
que s' hi aplanen; Nova Democràcia i PSOK.
A l'estat espanyol, el PP,PSOE i CiU
volen fer un govern d'”Unidad Nacional” per imposar a la
ciutadania les
retallades econòmiques i socials que acompanyen el rescat
econòmic. Necessitem
una força política i social, en capacitat de guanyar unes
eleccions generals,
si més no a Catalunya, per fer front a aquest xantatge.
La xerrada es farà el dimarts 10
de juliol a 2/4 de 8 del vespre, al Casal Independentista El
Forn, plaça Sant
Pere 5 de Girona. Presentarà l'acte en Xevi Diez.
Us convidem a participar i a fer la
màxima difusió d’aquest acte..
Salut!
Per la Comissió organitzadora:
Jordi Navarro, Sebas Parra i Francesc Tubau.
dissabte, 9 de juny del 2012
AQUEST CAP DE SETMANA DIUEN QUE ENS "RESCATEN"!
 |
El fascismo que pagamos todos
Lucas Leon Simon. Rebelión, 09-06-2012
Veo una foto estremecedora.
Tres policías acorazados, sin rostro, el casco y las protecciones les cubren la
cabeza y la cara, detienen a una anciana de cabello cano, pobremente vestida,
con una expresión entre la rabia y el dolor físico.
Reconozco el vestido de la
anciana, he visto cientos de veces a mi madre vestida con esa bata rameada.
Reconozco esa expresión de mujer del pueblo, sufrida, doliente, los dientes
apretados y esa mueca de rabia sin contener ante la opresión, ese no resignarse
ante la injusticia. Reconozco a mi madre.
Los tres policías llevan
mascarilla, guantes, pistola, coderas, hombreras, porras… No tienen rostro.
Nunca lo han tenido. Los reconozco. Son el fascismo. El institucional, el
represivo, el policiaco.
La anciana protestaba
contra el recorte sanitario, contra el latrocinio de la banca, contra la
amnistía a los defraudadores de impuestos, la reducción de derechos laborales,
el deterioro de las pensiones. Defendía la dignidad y la vida desde su vejez y
pobreza. Reconozco a mi madre.
Los gorilas hacían una
demostración de fuerza insultante, una agresión a la razón y a la inteligencia
y defendían no sé que entelequia del estado de derecho. Los policías monstruos,
pagados por los impuestos monstruos de todos, defendían a los vende patrias
monstruos que huyen con sus dineros a las primeras de cambio, a los que
regularizan su dinero negro por unas monedas, y a garrotazos y bastonazos
monstruos nos daban su versión de la ley y el orden.
La anciana tiene un gesto
insuperable de dignidad, no vuelve la cara, no se la ve atemorizada ni abatida.
Se aprecia su fortaleza de carácter, su rabia y su indignación ante la
injusticia. Bajo un cúmulo de fuerza bruta, ante ese ejercicio mercenario de la
ley de los poderosos, resiste. Reconozco a mi madre.
Un policía hace un primer
amago de la tortura que vendrá después. Aprieta, casi retuerce, la muñeca
derecha de la anciana. Ya está apelando al dolor. Ya está rebasando el límite
de los derechos humanos. Ya estamos todos en su cárcel. Reconozco ese gesto. Es
el fascismo.
El azar del fotógrafo
oportuno nos ha puesto, crudamente, ante la realidad del momento. El estado, el
capitalismo, los vende patrias, nos detienen a todos. Nos torturan a todos. Los
reconozco. Son el fascismo.
divendres, 1 de juny del 2012
COMUNICAT DEL NUCLI PAULO FREIRE DE LA UdG
Facultat d’Educació i Psicologia
Plaça de Sant Domènc, 9, 17071 GIRONA
Tel. 972 419667
nuclipaulofreire@udg.edu
www.udg.edu/nuclipaulofreire
El sistema universitari públic al llarg del període democràtic ha experimentat
uns nivells molt significatius de democratització i una millora indiscutible de
la qualitat de la docència com també de la recerca. Amb l’aprovació del
Reial Decret 14/2012, de 20 d’abril, per part del govern espanyol, les
decisions del govern català i l’aplicació submisa i acrítica d’universitats
com la UdG, corre el risc manifest de perdre la seva autonomia, autèntic
baluard de la seva raó de ser, de restringir fortament la capacitat i la
llibertat investigadora, i de convertir la docència en una càrrega.
Davant d’aquest panorama, el Nucli Paulo Freire de la Universitat de
Girona vol manifestar el següent:
1. Des de sempre la universitat ha estat un espai per a l’expressió lliure i
argumentada de les idees, per al debat rigorós i científic i per al diàleg
obert i compartit, sensible a les preocupacions de la ciutadania i
compromesa amb la crítica i la formulació d’alternatives al servei del
benestar dels pobles i d’una major justícia social.
2. Per aquest fet volem reconèixer públicament el coratge de molts
estudiants, el sector més nombrós i dinàmic de la universitat, però també
el que té menys poder, a denunciar i fer front a una situació, la gravetat
de la qual tots podem veure, però que molt pocs hem combatut. Ho han
fet des de fa temps, amb instruments i iniciatives molt menys agressives
que les decisions dels nostres governants, i en circumstàncies
especialment adverses com les actuals, amb el curs a punt de finalitzar. I
ho han fet enfront d’un Rectorat burocratitzat i poc dialogant, que no ha
dubtat a recórrer per partida doble a les forces d’ordre públic, incapaç
de defensar els nivells de qualitat assolits i de plantar cara a unes mesures
clarament lesives per a la universitat.
3. Volem destacar també la unitat i el treball sostingut i meritori de la major
part del personal d’administració i serveis per fer de la UdG una institució
eficient, àgil i atenta a les persones i que, en un tres i no res, ha vist com
s’han fos les millores en les seves condicions de treball que els havien
costat anys i dècades d’aconseguir. Amb les vies de negociació
pràcticament en via morta, costa d’entendre que algunes de les seves
reivindicacions per millorar el servei que ofereixen, siguin sistemàticament
ignorades.
4. I ens dol que el professorat, el sector que hauria de liderar la lluita per
una universitat pública i de qualitat, sigui justament el més absent i el més
silenciós; que el professorat, el sector amb més pes dins de la UdG,
defugi el que hauria de ser el seu deure, deixi els estudiants i el personal
d’administració i serveis a l’estacada i es preocupi només –fragmentat en
llurs múltiples categories i situacions contractuals- d’allò que els afecta
més directament enlloc d’alçar la seva mirada i mostrar que no ens en
sortirem sense un plantejament que identifiqui els problemes de fons i
sense un debat i unes accions que abastin el conjunt de la comunitat
universitària.
És per tot plegat que demanem a professors, estudiants i personal
d’administració i serveis de totes les facultats i escoles de la UdG que:
· Impulsin i demandin la convocatòria, al més aviat possible, de les
respectives juntes de facultat per debatre la situació i acordar les mesures
per fer-hi front.
· Exigeixin a directors de departament i degans de facultat i escoles que
facin una objecció activa de les mesures promogudes per les
administracions educatives i de la interpretació que en fa el Rectorat de
la UdG.
· Denuncïin amb convicció un augment de les taxes que hauran de pagar
els estudiants el curs vinent, absolutament desorbitat, sobretot en un
període de greu crisi econòmica i just quan els espera una oferta de
classes i de serveis inferior a la d’aquest curs.
Girona, 31 de maig de 2012
dilluns, 28 de maig del 2012
+ MATERIALS PER A LLUITAR CONTRA L'ANALFABETISME POLÍTIC
MOLT, MOLT, MOLT… interessant, alliçonador i compromès!!!!!
Una informació molt profunda i reveladora dels tripijocs i malversacions que es fan a sanitat. http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=ru4GVlNWO4M1ª part
http://www.youtube.com/watch?v=QHtMffmlNAk&feature=relmfu
2ª part
diumenge, 27 de maig del 2012
dissabte, 26 de maig del 2012
dijous, 24 de maig del 2012
divendres, 18 de maig del 2012
divendres, 11 de maig del 2012
CANVI - CANVI - CANVI – CANVI – CANVI
El proper dimarts, dia 22 de maig, coincidint amb la 3ª activitat formativa
de l’àmbit d’Economia de la UPA “Dos
aspectes de la crisi: el poder dels directius i la crisi ecològica”, a càrrec
de Raúl García-Durán, els sindicats de
treballadors/es de l’ensenyament USTEC-STES, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT i CGT i
la comunitat educativa han convocat una VAGA A L’ENSENYAMENT PÚBLIC CATALÀ sota
el lema “CONTRA LES RETALLADES DE WERT I RIGAU”. La UPA es solidaritza
activament i es suma a aquesta vaga. Per tant, l’activitat prevista es
trasllada al dilluns dia 21, a la mateixa hora i lloc (7.30 a 9 / IES Vallvera
de Salt)
|
Dilluns, 21 de maig, de 7.30 a 9, a l’IES
Vallvera de Salt:
“Dos aspectes de la crisi: el poder dels directius
i la crisi ecològica”
a càrrec de
Raúl García-Durán, professor d’Economía Aplicada de la UAB
|
dilluns, 7 de maig del 2012
INICI D’ACTIVITATS DE L’ÀMBIT FORMATIU “Guerrilla comunicacional - TIC” DE LA UPA
Després d’uns quantes trobades, i moltes estrelles, s’ha creat la Penya Visca la Pepa! (Bouis). La Penya serà una guerrilla comunicacional, eugenial, autònoma, de bon rotllo i mala llet i confederada amb altres que formen la UPA2enlafrontera, més o menys. S’ha parlat amb l’Escola d’adults de Girona i amb la seva col•laboració aquí teniu la primera activitat formativa: CINEFÒRUM-maig
divendres, 27 d’abril del 2012
dimarts, 24 d’abril del 2012
CRÒNICA DEL DIA MÉS TRIST DE LA MEVA VIDA
Ahir dilluns, diada de Sant Jordi, a les vuit i mitja del matí, diverses persones de la PAH-GIRONA, “armades” amb samarretes verdes, anàvem apareixent des dels carrers que desemboquen a l’Ajuntament de Salt. L’objectiu de la convocatòria era aturar el desnonament del Mohamed, la Salima i els seus dos bebès de 6 mesos i dos anys. Petons i somriures matiners d’un grup de persones compromesos amb la societat i molts afectats per la cruel situació actual d’unes lleis hipotecàries que ens maltracten, unes lleis fetes o mantingudes pels darrers dos governs, el del PSOE i el del PP i per unes entitats bancàries sobreprotegides legalment que només busquen el màxim benefici i a qui no importa la manera d’aconseguir-lo. I la manera ara és negant un dels drets més bàsics, imprescindible per les persones: el dret a l’habitatge. Els vincles emocionals entre nosaltres cada vegada són més forts, de veritable amistat, en molts ocasions. I és que defensem una causa legítima, justa, digna i moral. Això ens està aportant molta força interior i unió entre nosaltres..
A la porta de l’Ajuntament, les primeres fotos d’algun mitjà de comunicació matiner. N’eren pocs ahir perquè la majoria estaven atrafegats amb la Diada de Sant Jordi. Unes quantes explicacions sobre la ILP, la Iniciativa Legislativa Popular, mentre esperàvem que acabés d’arribar la gent. A la tarda volíem començar a recollir signatures aprofitant el formiguer de gent a les parades de llibres i roses. Com cada dia que ens reunim per fer defensa activa i pacífica de la ciutadania que està essent agredida, com ja he explicat, el primer que fem és repartir els “Stop desnonaments”, donar unes quantes indicacions sobre l’acció i situar-nos a lloc. L’hora programada pel desnonament era les 11:30 del matí però a les 9 ja érem davant de la porta del bloc de pisos del grup d’edificis Sant Jaume, situat al davant mateix de l’Ajuntament. Es tracta d’uns pisos molt humils, la majoria d’ells habitats per persones d’origen marroquí..
El Mohamed es va hipotecar el 2003. Va comprar el seu piset de 65 m2 per 145.000€. Ara es veu que els venen a 30.000€, va comentar un dels companys. I altres preguntàvem com és possible que es permetés l’especulació tan bèstia i descarada amb una necessitat bàsica. Com ja havíem quedat, el Mohamed va pujar amb la seva família al pis. Li vaig dir que estigués tranquil, que creia que no es duria a terme el desallotjament perquè tenen canalla petita i no és possible que els deixin al carrer. M'equivocava. Mentrestant a la porta de casa seva la gent de la PAH cantavem consignes, xerrant i fent temps.
Les moltes accions que hem organitzat a comarques gironines i arreu de Catalunya sempre han estat pacífiques. No poden dir de la nostra organització que promoguem la violència. No els hem donat al govern ni un bri d’excusa per poder actuar amb violència policial. Però després del darrer desnonament aturat a Girona, el del Rómulo i els seus quatre fills, on van aparèixer tres furgonetes dels antiavalots, la veritat és que estava preocupada i, com per desgràcia varem poder viure a les postres carns, amb raó.
L’hora de la cruel cita judicial s’aproximava. Cada cop cantàvem més alt: “Gent sense casa, cases sense gent, no s’entén”... “A tu, a tu, a tu també t’afecta”... “La dació és la solució”... “De casa d’en Mohamed i la Salima no ens mouran”... La comitiva judicial, amb un representant de BANKIA, va arribar puntual. Els hi varem oferir diàleg i una rosa. Els varem explicar que els nens eren al pis. Però tinc la impressió que la decisió ja estava presa. No atenien a cap raó, ni al sentit comú que sembla que els governs tampoc defensen. Se’ns va avisar que intervindria la policia. Ens vam apinyar al davant de la porta del bloc. Van arribar diverses furgonetes dels antiavalots, crec que eren sis. Del seu interior en van sortir uns individus que més que persones semblen robots vestits de dalt a baix amb plàstic dur fosc. Es col·loquen formant tres fileres pocs metres al davant de la vuitantena de persones que ens abracem. No m’ho podia creure, els Mossos d’Esquadra, la policia dels meu país que tan estimo, a les ordres dels interessos del banc i a punt d’intervenir. El cap del mossos dóna l’ordre i ens rodegen i ens comencen a estibar. Nosaltres teníem la consigna d’agafar-nos fort, que ens haguessin de treure a pes i en cap cas fer gestos violents. Els mossos van arrencant a la gent de la PAH i la situen a un lateral del carrer, custodiada per dues fileres de mossos més. Ens arrosseguen i ens estiren sense miraments. Alguns dels mossos van treure les porres, personalment en vaig poder veure quatre que ho van fer. Sento que la gent comenta a cridar molt fort. Diferent com fins al moment. M’agafen i em tiren al terra. M’arrosseguen per les cames dos mossos. Venen dos mossos més i m’agafen pels braços. Jo no presento cap mena de resistència, només em deixo portar a pes. No em moc ni faig força. Quan ja estic allunyada de la porta, m’agafen per l’espatlla i m’incorporen. Em deixen anar. Però un d’ells em dona dos cops de porra. Un a la mà esquerra i l’altre a la cama esquerra. Caic al terra. Els mossos em tornem a agafar i em situen amb la resta de companys. Em tornen a arrossegar sense miraments. Em quedo al terra plorant. Criden que en Ramon està ferit. Desconcertada m’aixeco. Veig la comitiva judicial que entra al pis. No ens permeten que cap de nosaltres acompanyem a la família. Impotència. Desesperació. Dignitat davant de tanta estupidesa. El món està ban girat, penso. Em quedo al davant dels mossos que s’han col·locat en formació per impedir-nos el pas. Els hi dic: "Avui quan torneu a casa, els hi direu als vostres fills que us heu guanyat el sou fent fora a gent de casa seva?". Dues ambulàncies no triguen en arribar. Atenen a diverses persones. Ahir en varem comptar cinc almenys. La mà se m’ha inflat molt i també em posen una fèrula per immobilitzar-la dins d’una ambulància. Quan surto, la comitiva judicial ha marxat i ha fet fora a la família. No m’ho puc creure. Truco al Mohamed. Em diu que està amb la Salima i els nens al parc que hi ha quatre carrers més enllà. Els anem a cercar. Ens hi acompanya una periodista. En Mohamed ens troba a mig camí i parlem on podran passar el dia i dormir la nit següent. Ens diuen que una persona de Serveis Socials de l’Ajuntament s’ha personat al pis preguntant on eren els nens. El Mohamed està molt preocupat per si els treuen als nens i ha trucat a un familiar d’una altra ciutat perquè estiguin un dies allà i no els puguin trobar. No confia gens en les persones amb qui ha tractat de Serveis Socials: fa uns dies ens va explicar que l’havien amenaçat de treure-li el PIRMI.
Cap a les dues de la tarda, la gent ha anat marxant cap a casa seva. Hem quedat a les quatre de la tarda al bar de davant de la Generalitat per parlar sobre el que caldrà fer. A més, via xarxes socials, ha corregut com la pólvora tot el que ha pasta i s’ha convocat una concentració espontània a les sis de la tarda. Varem decidir trobar-nos avui dimarts per aplegar la informació i presentar una demanda per agressió contra la policia autonòmica catalana. Una agressió que des de la PAH-GIRONA valorem com injustificada i completament desproporcionada.
El Sant Jordi més trist de la meva vida... de fet aquesta és la crònica del dia més trist de la meva vida. Digueu-me ingènua si voleu, però jo pensava que la policia hi era per defensar a la ciutadania i ahir va passar tot el contrari a la porta d'un edifici de Satl i dins del pis que mai va ser del Mohamed i la Salima
Marta Afuera i Pons
Membre de la PAH-GIRONA
dimarts, 17 d’abril del 2012
URGENT - URGENT - URGENT - URGENT
El professor Albert Recio, conferenciant de l’activitat de la UPA del proper dijous, ens ha fet saber que per raons imprevistes de força major es veu obligat a anul·lar sine die la seva participació.
L’ACTIVITAT, DONCS, QUEDA ANUL·LADA.
Ens sap greu i demanem disculpes a tothom alhora que fem arribar la nostra solidaritat al company Albert.
dijous, 12 d’abril del 2012
RECORDATORI...
PREGUNTES SOBRE LA CRISI:
HI HA ALTERNATIVES?
HI HA ALTERNATIVES?
dijous vinent —19 d’abril— Albert Recio
Relacions
laborals: de l’Estatut dels treballadors a la reforma del PP. Avancem o reculem?
com sempre, a l’IES Vallvera de Salt,
de 2/4 de 8 a 9 del vespre
de 2/4 de 8 a 9 del vespre
dijous, 5 d’abril del 2012
l'analfabetisme polític
KALVELLIDO/REBELIÓN
El pitjor
analfabet
és l’analfabet polític.
No escolta, no parla,
no participa dels esdeveniments polítics.
No sap que el cost de la vida,
el preu de les mongetes, del pa, de la farina,
del vestit, de la sabata i dels remeis,
depenen de decisions polítiques.
L’analfabet polític
és tan ase que s’enorgulleix
i eixampla el pit dient
que odia la política.
No sap, l’imbècil, que
de la seva ignorància política
neix la prostituta,
el menor abandonat
i el pitjor de tots els bandits
que és el polític corrupte,
manefla i servidor
de les empreses nacionals
i multinacionals.
és l’analfabet polític.
No escolta, no parla,
no participa dels esdeveniments polítics.
No sap que el cost de la vida,
el preu de les mongetes, del pa, de la farina,
del vestit, de la sabata i dels remeis,
depenen de decisions polítiques.
L’analfabet polític
és tan ase que s’enorgulleix
i eixampla el pit dient
que odia la política.
No sap, l’imbècil, que
de la seva ignorància política
neix la prostituta,
el menor abandonat
i el pitjor de tots els bandits
que és el polític corrupte,
manefla i servidor
de les empreses nacionals
i multinacionals.
Bertold Brecht, 1898-1956
dilluns, 26 de març del 2012
divendres, 2 de març del 2012
dijous, 1 de març del 2012
Activitat formativa àmbit economia
PREGUNTES SOBRE LA CRISI:
HI HA ALTERNATIVES?
HI HA ALTERNATIVES?
Cicle de 3 conferències – debat
a l’IES Vallvera de Salt,
de 2/4 de 8 a 9 del vespre
—22 de març—
Biel Jover Avellà
Notes i preguntes per a pensar sobre l’actual crisi
de la “incivilització capitalista”
—19 d'abril—
Albert Recio
Relacions laborals: de l’Estatut dels treballadors
a la reforma del PP. Avancem o reculem?
— 22 de maig—
Raúl García-Durán
“Dos aspectes de la crisi:
el poder dels directius i la crisi ecològica
el poder dels directius i la crisi ecològica
Fundació Sergi i AMPA de l'IES Vallvera
Subscriure's a:
Missatges (Atom)