divendres, 1 de juny del 2012

COMUNICAT DEL NUCLI PAULO FREIRE DE LA UdG



Universitat de Girona
Facultat d’Educació i Psicologia
Plaça de Sant Domènc, 9, 17071 GIRONA
Tel. 972 419667
nuclipaulofreire@udg.edu
www.udg.edu/nuclipaulofreire




El sistema universitari públic al llarg del període democràtic ha experimentat 
uns nivells molt significatius de democratització i una millora indiscutible de 
la  qualitat de la docència com també de la recerca. Amb l’aprovació del 
Reial  Decret 14/2012, de 20 d’abril, per part del govern espanyol, les 
decisions  del govern català i l’aplicació submisa i acrítica d’universitats 
com la UdG,  corre el risc manifest de perdre la seva autonomia, autèntic 
baluard de la  seva raó de ser, de restringir fortament la capacitat i la 
llibertat investigadora,  i de convertir la docència en una càrrega.
Davant d’aquest panorama, el Nucli Paulo Freire de la Universitat de 
Girona  vol manifestar el següent:
1. Des de sempre la universitat ha estat un espai per a l’expressió lliure i 
argumentada de les idees, per al debat rigorós i científic i per al diàleg 
obert  i compartit, sensible a les preocupacions de la ciutadania i 
compromesa amb  la crítica i la formulació d’alternatives al servei del 
benestar dels pobles i  d’una major justícia social.
2. Per aquest fet volem reconèixer públicament el coratge de molts 
estudiants,  el sector més nombrós i dinàmic de la universitat, però també 
el que té menys  poder, a denunciar i fer front a una situació, la gravetat 
de la qual tots podem  veure, però que molt pocs hem combatut. Ho han 
fet des de fa temps, amb  instruments i iniciatives molt menys agressives 
que les decisions dels nostres  governants, i en circumstàncies 
especialment adverses com les actuals, amb el curs a punt de finalitzar. I 
ho han fet enfront d’un Rectorat burocratitzat i poc dialogant, que no ha 
dubtat a recórrer per partida doble a les forces d’ordre públic, incapaç 
de defensar els nivells de qualitat assolits i de plantar cara a unes mesures 
clarament lesives per a la universitat.
3. Volem destacar també la unitat i el treball sostingut i meritori de la major 
part del personal d’administració i serveis per fer de la UdG una institució 
eficient, àgil i atenta a les persones i que, en un tres i no res, ha vist com 
s’han fos les millores en les seves condicions de treball que els havien 
costat anys i dècades d’aconseguir. Amb les vies de negociació 
pràcticament en via morta, costa d’entendre que algunes de les seves 
reivindicacions per millorar el servei que ofereixen, siguin sistemàticament 
ignorades.
4. I ens dol que el professorat, el sector que hauria de liderar la lluita per 
una universitat pública i de qualitat, sigui justament el més absent i el més 
silenciós; que el professorat, el sector amb més pes dins de la UdG, 
defugi el que hauria de ser el seu deure, deixi els estudiants i el personal 
d’administració i serveis a l’estacada i es preocupi només –fragmentat en 
llurs múltiples categories i situacions contractuals- d’allò que els afecta 
més directament enlloc d’alçar la seva mirada i mostrar que no ens en 
sortirem sense un plantejament que identifiqui  els problemes de fons i 
sense un debat i unes accions que abastin el conjunt de la comunitat 
universitària.
És per tot plegat que demanem a professors, estudiants i personal 
d’administració i serveis de totes les facultats i escoles de la UdG que:
· Impulsin i demandin la convocatòria, al més aviat possible, de les 
respectives juntes de facultat per debatre la situació i acordar les mesures 
per fer-hi front.
· Exigeixin a directors de departament i degans de facultat i escoles que 
facin una objecció activa de les mesures promogudes per les 
administracions educatives i de la interpretació que en fa el Rectorat de 
la UdG.
· Denuncïin amb convicció un augment de les taxes que hauran de pagar 
els estudiants el curs vinent, absolutament desorbitat, sobretot en un 
període de greu crisi econòmica i just quan els espera una oferta de 
classes i de serveis inferior a la d’aquest curs.


Girona, 31 de maig de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada